BRÚIXOLES QUE BUSQUEN SOMRIURES PERDUTS


    L’Ekaitz ha patit molt durant la seva vida. De petit, el seu pare, famós director de cinema, no li feia gens de cas, s’estimava més el seu treball que la seva família. Més tard va morir la seva mare i, just abans de morir, va demanar una sola cosa a l’Ekaitz: que cuidés del seu pare. Tot i no suportar-lo, l’Ekaitz ho promet… era l’última petició de la seva mare després de tot.
Això ens porta al present. El pare de l’Ekaitz té dues malalties: Càncer i Alzheimer. La infermera que està al seu càrrec ha de marxar per problemes familiars, fent que l’Ekaitz s’hagi d’encarregar de l’home que va amargar la seva vida i que, per culpa de l’Alzheimer, es pensa que torna a ser un director jove que ha de gravar una pel·lícula i que el seu fill és el seu ajudant…

OPINIÓ PERSONAL: Considero que Albert Espinosa ha fet un gran treball en aquest llibre.
L’amor veritable, la família, la venjança, les segones oportunitats, la sinceritat… són temes dels que es parla en perfecta sincronia amb la trama, la qual crec que no té cap defecte. És un llibre gairebé perfecte. Li poso un 9.5/10.


Previous
Next Post »